dimarts, 7 de desembre del 2010

Recomanacions didàctiques a l'hora d'entrenar





La didàctica és la ciència que tracta sobre els aspectes pràctics per a l'aplicació dels diferents mètodes de treball. És a dir que ens facilita les normes i els recursos bàsics per a dur a la pràctica el mètode de treball.

Idees per a la bona marxa de la sessió d'entrenament

En primer lloc cal parlar d'unes premisses bàsiques cara a una bona conducció de la sessió d'entrenament:
  • l'entrenador ha d'anar a l'entrenament correctament equipat, amb roba i sabatilles esportives.
  • ha d'arribar a l'entrenament amb prou antelació per poder donar exemple de puntualitat als jugadors.
  • ha de mantenir una actitud activa i exemplificant dins de l'entrenament. Quan s'entrena s'ha d'estar 100% concentrat en l'entrenament. Per tant no ha d'abandonar mai la sessió, ni per parlar amb els pares o altres entrenadors del club, ni per altres raons.
  • ha de portar sempre preparada la sessió d'entrenament, sabent quins objectius vol entrenar i com els repartirà al llarg de la sessió. Això no vol dir que s'hagi de complir obligatòriament. Un bon principi a retenir és que: "tota programació està feta per a ésser canviada"
  • per poder preparar la sessió d'entrenament, l'entrenador ha de saber quins jugadors hi participaran i de quin material disposa per als diferents exercicis.
  • sempre, tant als entrenaments com als partits, l'entrenador ha de tenir molt clar que ell és el responsable d'assegurar que la pràctica es farà amb totals garanties de seguretat. Això comporta assegurar que la pista està en bones condicions per a la pràctica del bàsquet, així com el material que es faci servir.
  • no ens cansarem de dir: l'entrenador és sempre un educador. En aquestes edats és molt important que tingui cura que els nens i nenes vagin a entrenar amb el calçat i la roba adequada. Ha d'ensenyar, ja des del 1r dia, com s'han  de cordar correctament les sabatilles i també s'ha d'encarregar que no s'entrenin amb rellotges, anells, collars, polseres o altres objectes que puguin representar un perill tant per a ell com per als seus companys o rivals.
  • dins de l'entrenament els jugadors han de poder beure aigua, per estar correctament hidratats. S'ha de tenir present que la sensació de ser apareix amb graus de pèrdua de líquids significatius, i per tant s'ha de beure, petites quantitats, fins i tot sense tenir set. L'entrenador ha de tenir previst en quins moments de l'entrenament els jugadors podran beure.
  • 1r s'ha d'explicar l'activitat que es farà, bé sigui un joc o un exercici, i un cop explicat és quan s'entrega el material. Si no es fa així, es genera una situació de descontrol i manca d'atenció, que fa impossible explicar el que pretenem fer.
  • l'entrenador és el responsable del material que es fa servir: per tant és l'encarregat de portar-lo a la pista, tenir cura que estigui controlat en tot moment, que se'n faci un ús correcte i de retornar-lo al seu lloc al quartet o magatzem. Per aquestes tasques pot fer servir l'ajuda dels mateixos jugadors, sempre amb col·laboració amb ell.
  • L'entrenador ha d'estar preparat per a qualsevol incidència que pugui aparèixer al llarg de la sessió d'entrenament. Ha de conèixer els primers auxilis bàsics, per assistir un jugador si es fa mal, i ha de saber com actuar en cas d'una lesió greu: contactar amb el coordinador, o la persona que se l'indiqui, saber a quin centre hospitalari s'ha d'anar o tenir un telèfon per si fa falta una ambulància.
  • Com que en aquestes categories s'entrena al descobert, es bo que l'entrenador tingui sempre pensat i preparat què fer en cas de pluja. No s'ha de suspendre mai un entrenament per pluja sinó que cal cercar alternatives: tenir un lloc cobert on poder fer l'entrenament o un tipus de treball alternatiu si no hi ha cistelles, tenir un vídeo de bàsquet o alguns jocs que permetin aprofundir en el coneixement del bàsquet, aprofitar per parlar de temes de reglament o altres coses.
Normes per l'aplicació de la metodologia

Tal com hem explicat en el tema dedicat a la metodologia, pensem que s'ha de'evolucionar cap a una metodologia activa, de tal manera que el jugador sigui partícip del procés d'ensenyament-aprenentatge:

  • en aquestes etapes és fonamental que el jugador experimenti el màxim nombre possible de patrons motors. Això, l'enriquirà, el farà més hàbil i potenciarà la seva creativitat.
  • l'entrenador no ha de dir tot el que s'ha de fer, sinó que ha de plantejar exercicis o situacions problema perquè els jugadors els resolguin, pel seu compte.
  • sempre, i això és molt important, s'han de plantejar reptes que siguin assolibles pel jugador , si no l'únic que s'aconsegueix és generar frustració.
  • si el jugador no és capaç de trobar la solució adequada al que se li planteja, l'entrenador ha de posar-li altres alternatives més senzilles o fraccionades de la primera, que l'ajudin a trobar el camí. És una bona pràctica parlar amb els jugadors i posar-los preguntes encaminades a afavorir que trobi la solució. Si e jugador no n'és capaç, s'ha de potenciar l'hàbit de demanar ajuda als seus companys, per resoldre la situació plantejada. Si l'equip, en bloc, no sap resoldre la situació, possiblement sigui massa elevada per al seu nivell.
  • les eines per a posar en pràctica el mètode vénen configurades pels jocs, situacions jugades, exercicis, joc reduït o joc per objectius, tal com hem presentat en l'apartat de metodologia.
  • és molt important que tot treball que es plantegi tinguin un objectiu clar, a fi que l'entrenador avaluï si s'assoleix o no, i sàpiga quines correccions ha de fer, sempre relacionades amb l'objectiu proposat.
  • és fonamental sempre, però determinant en aquestes edats la utilització del reforç positiu. Això vol dir que no ens hem de cansar de fer saber al jugador quan està fent bé les coses. Aquesta és la millor arma per a mantenir alta la motivació.
Resposta davant els petits problemes més freqüents que poden sorgir a l'entrenament:

  • pluja: cap problema si tinc prevista, tal com hem dit, l'alternativa adequada.
  • falten jugadors a l'entrenament: veure com afecta això a la programació de la sessió i readaptar-la. És una bona pauta, crear l'hàbit, quan es pugui començar a exigir, que sempre que no puguin venir a entrenar, ho comuniquin amb antelació. Aquesta pot ser una tasca que recaigui en el delegat.
  • els nens o nenes vénen molt nerviosos a l'entrenament. És natural que així sigui, si pensem que surten d'estar a classe tota la tarda. Programar un joc o exercici, divertit i que sabem que els agrada a l'inici de la sessió por ajudar a anar assolint un nivell correcte d'activació.
  • el joc o l'exercici no funciona: tal com hem dit una bona qualitat de l'entrenador és ser flexible: per tant, si un joc o exercici, els agrada i va bé, no hi ha d'haver cap inconvenient en allargar-lo una estona, i a l'inrevés, si no funciona, no val la pena seguir fent-lo; es dona per acabat i es passa a una altra cosa.
  • els nens demanen constantment per anar al bany: s'ha de ser flexible però anar marcant les pautes per crear l'hàbit que han d'aguantar tot l'entrenament sencer sense abandonar-lo. Si algun té un especial problema, inculcar-li l'hàbit d'anar al bany just abans de començar l'entrenament.
  • hi ha una baralla: no es pot permetre i l'entrenador ha d'intervenir-hi. S'ha d'aconseguir que entenguin que això no està permès, fer-los donar la mà com a prova d'acceptació. Una bona idea és fer-los treballar conjuntament per parelles dintre, per exemple, d'un concurs o campionat. Si no es soluciona el problema, penso que es pot aplicar la tècnica de "temps fora", que vol dir que se'ls treu de l'activitat  fins que ells demanin incorporar-se, en condicions correctes. El més important és mantenir la sensació de tranquil·litat, envers l'activitat i la resta de companys.
  • un jugador es fa mal: mirar de mantenir la normalitat en l'activitat. Atendre el jugador que s'ha fet mal, valorant la gravetat de la lesió. S'ha d'estar sempre disposat a demanar ajuda i no s'ha de fer res del que no s'estigui ben segur. Per tant aplicar els primers auxilis bàsics, i si és greu demanar ajuda.

diumenge, 5 de desembre del 2010

Presentació de les diferents metodologies d'ensenyament



    • jocs:
      • els jocs són una gran eina, però s'han d'emprar sempre tenint present quin és l'objectiu clar que volem obtenir. Molts cops variant-ne només una característica, podem obtenir objectius diferents.
      • de jocs n'hi ha de diferents tipus, i es classifiquen generalment en:
        • jocs generals: (tradicionals, de carrer, etc)
        • jocs preesportius: que comporten ja treball d'elements relacionats amb l'esport
        • jocs esportius: dintre d'aquests es poden incloure els d'iniciació al bàsquet
      • Des d'un altre punt de vist es poden classificar en:
        • jocs de:
          • no oposició - no col·laboració
          • no oposició - sí col·laboració
          • sí oposició - no col·laboració
          • sí oposició - sí col·laboració
        • formes jugades:
          • donant un aire competitiu a un exercici més analític. Per exemple, es treballa passada per parelles però competint a veure qui fa més nombre de passades en un temps determinat
        • circuits per estacions:
          • es fan diferents activitats que s'enquadren per ordre: es constitueix un circuit, es treballa per temps. Els jugadors van passant per totes les estacions.
        • joc reduït:
          • situacions bàsiques del joc: des de 1vs1 fins 4vs4. En les etapes d'iniciació s'aconsella treballar moltes situacions d'avantatge numèrica per a l'atac.
        • joc per objectius:
          • es tracta ja de practicar el joc d'equip però posant normes que condicionin el joc en busca d'un objectiu determinat (no es pot botar, per exemple, s'ha d'encistellar des d'un lloc determinat, ha de fer la cistella un jugador pre-determinat, etc.)
    METODOLOGIA ACTIVA VS METODOLOGIA TRADICIONAL
    parteix del joc, treball global vs parteix del treball analític
    crea necessitat treball analític vs després ho transfereix al joc
    transferència clara treball-joc vs menys transferència
    poc directiu vs molt directiu
    jugador part activa en procés vs subjecte passiu
    crea jugadors polivalents vs crea jugadors robotitzats
    respecta peculiaritats jugadors vs no respecta peculiaritats
    permet creativitat vs no permet creativitat
    entrenador-planteja problemes i ajuda a resoldre'ls vs entrenador-diu el que s'ha de fer
    permet auto-correcció vs no permet auto-correcció
    molta interrelació entre els aprenentatges vs poca interrelació entre els aprenentatges
    tendeix a especialitzar més tard vs tendeix a especialitzar més prest
    fa pensar al jugador vs no fa pensar al jugador

divendres, 3 de desembre del 2010

Programa d'ensenyament per a l'etapa preinfantil i infantil

REGLAMENT PREINFANTIL - INFANTIL: http://www.elconsell.cat/ceeb/esportsdequip/basquet


ORIENTACIÓ GENERAL DE L'ETAPA:

  • marcada per la pubertat amb l'aparició dels canvis corporals
  • en els nens es pot allargar fins 1r any cadet, en els que van enrederits
  • en les nenes, comença a 2mini, en anar més avançades
  • creixement en altura molt important - pèrdua equilibri i coordinació
  • afecta determinantment el domini de la tècnica apresa
  • canvis estructurals: canvi de pista, de cistella i després de pilota
  • objectiu prioritari de l'etapa: aficionar-se al bàsquet + reconstruir tots els aprenentatges de l'etapa anterior

ÀREA DE FORMACIÓ HUMANA:
  • divertir - aficionar-se nens i nenes al bàsquet
  • ajudar a l'assimilació dels canvis corporals
  • transmetre valors positius: esforç, solidaritat, treball en equip, ...
  • crear hàbits saludables: alimentació, descans, no consum de tòxics, ...
  • crear hàbits per a la pràctica del bàsquet: referits a l'entrenament i la competició
  • integrar nen-nena dintre del grup: aconseguir fusionar l'equip perquè funcioni com a grup; aconseguir un bon ambient
  • transmetre l'orgull de pertànyer a l'equip de l'escola o del club
  • etapa de gran necessitat de positiu esforç

ÀREA DE FORMACIÓ FÍSICA:
  • incloure físic dins de la sessió tècnica
  • treball molt agradable i variat
  • circuits: una bona eina
  • no sobrecàrregues de pes damunt la columna
  • compaginar molt bé treball-repòs
  • control de la fatiga via pulsacions
  • treball de propiocepció - reforçament de lligaments
  • reconstrucció del domini del cos: equilibri - coordinació
  • treball de les tècniques bàsiques de: carrera-desplaçaments, llançaments i salt
  • iniciar treball resistència - molt progressiu
  • iniciar treball força - resistència general
  • iniciar treball velocitat
  • donar importància al treball de flexibilitat

ÀREA DE FORMACIÓ TÈCNICA:
  • FONAMENTS INDIVIDUALS
    • reconstruir la tècnica individual apresa a mini
      • readaptar-la a canvis corporals
      • readaptar-la a canvi cistella, pista i pilota
      • 1vs0
    • treballar la tàctica individual aplicada al fonament: aplicació al joc
    • 1vs1: alt volum, en totes les situacions, aprofitar l'augment dels espais. Tant de cara, com d'esquena
    • 1vs1 + 1: treball de desmarcatge - joc sense pilota. Alt volum. Aprofitar augment dels espais.
    • conceptes defensius bàsics ajustats a les noves distàncies
    • potenciar oposició en 1vs1
    • alt volum de treball de la defensa al jugador sense bola
    • reglament: conèixer reglament de pasarelle i la seva aplicació
  • FONAMENTS COL·LECTIUS
    • etapa de desenvolupament del joc d'associació
      • gran importància de la passada i del desmarcatge
    • 2vs0 - 3vs0: treballar passada en moviment
    • situacions avantatge: 2vs1, 3vs1, 3vs2
    • desenvolupar el joc 2vs2 - 3vs3
      • jugar sense pilota
      • talls
      • passar i tallar
      • penetrar i doblar
      • blocs: ensenyar-los al final d'infantil per aplicar-los a cadet
      • defensa. ensenyar conceptes bàsics associats als ofensius treballats.
  • SISTEMES DE JOC
    • atac
      • tots oberts
      • es poden ocupar posicions exteriors - interiors
      • màxima preponderància a l'1vs1
      • jugar sense bola
      • joc per parelles i trios
      • no sistemes tàctics - jugades
      • potenciar al màxim al contraatac
      • començar a organitzar-lo: definir carrers
      • a infantil, introduir algun moviment molt senzill de transició
    • defensa
      • responsabilitat individual
      • tota pista + mitja pista
      • pressió individual
      • zona: a infantil, presentar-la per entrenar conceptes d'atac
      • insistir molt en canvi de fase atac-defensa
      • organitzar balanç defensiu
    • situacions especials
      • no jugades de banda o fons; jugar per objectius
      • salts: introduir objectius simples
      • finals partit: jugar per objectius + potenciar coratge per jugar-se-la

CÀRREGA D'ENTRENAMENT:
  • 3 sessions/setmana 60-90 mins

COMPETICIÓ:
  • 1 partit oficial
  • preinfantil: reglament minibàsquet
    • 6 periodes x 8 min
    • han de jugar mínim 2 períodes - màxim 4 tots els jugadors
    • pilota de mini
    • introduïm hàbits bàsics competició
  • infantil: reglament passarelle
    • 4 períodes x 10 min
    • han de jugar mínim 1 període - màxim 3 tots els jugadors
    • pilota gran, nois; intermèdia noies

dimecres, 1 de desembre del 2010

Programa d'ensenyament per a l'escola pura i l'etapa de minibàsquet

Federació Catalana de Basquetbol: www.basquetcatala.com
Consell escolar esportiu: http://www.elconsell.cat/ceeb/
Reglament del mini-bàsquet:http://www.elconsell.cat/ceeb/esportsdequip/basquet


ESCOLA PURA

ORIENTACIÓ GENERAL DE L'ETAPA:

  • 1er -2on. primària. 6-8 anys.
  • els nens i nenes han d'arribar havent realitzat un bon treball de psicomotricitat, en etapes anteriors
  • etapa d'iniciació esportiva bàsica: escola de moviment
  • treball de tipus general - polivalent
  • organització del treball via jocs generals i preesportius
  • no existència de competició reglada
  • sessions conjuntes nens-nenes
  • introducció a l'esport via màxima adaptació: baby-bàsquet o altres
  • molt poca càrrega - volum d'entrenament
  • objectiu prioritari de l'etapa: il·lusionar

ÀREA DE FORMACIÓ HUMANA:

  • divertir: objectius totalment lúdics
  • trobar plaer en el moviment
  • socialitzar
ÀREA DE FORMACIÓ FÍSICA:
  • conèixer el propi cos: esquema corporal
  • controlar - dominar el cos: equilibri + coordinació (diferents tipus)
  • practicar els patrons motrius bàsics presents als esports: córrer, saltar, reptar, llançar, ...
ÀREA DE FORMACIÓ TÈCNICA:
  • treballar amb pilota de grandària adaptada
  • acumular el màxim contingut d'experiències quant a control-domini de diferents mòbils; donar més presència a la pilota
  • practicar tots els elements motors bàsics que estan presents en els esports, amb la pilota: llançaments, recepcions, bot, rodar-la pel terra, altres
  • iniciar-se en la pràctica de bàsquet: màxima adaptació; baby-bàsquet
  • cap el final de l'etapa es pot introduir pilota i cistella de minibàsquet
CÀRREGA D'ENTRENAMENT:
  • 2 sessions/setmana de 45-60 mins
COMPETICIÓ:
  • possibilitat de trobada amb un o dos col·legis propers: 1r trimestre o 1 a final de temporada, sempre amb caire festiu

PREMINI-MINI

ORIENTACIÓ GENERAL DE L'ETAPA:
  • marcada per la infantesa
  • gran facilitat aprenentatge
  • individualisme
  • pel nen: esforç = habilitat
  • motivació
  • mestria
  • reconeixement adults : pares-entrenador
  • competició amb els altres
  • 1a edat d'or per a aprenentatge motor
  • premini - estirament; mini - arrodoniment
  • nenes: inici pubertat final de l'etapa 11-12 anys, avançades respecte als nens
  • molt important: adaptar el bàsquet a les característiques del nen i nena
  • treball general - no especialitzar
ÀREA DE FORMACIÓ HUMANA:
  • PREMINI OBJECTIUS:
    • Divertir-se fent bàsquet
    • integrar-se en un grup
    • afirmar-se personalment via: mestria i reforçament adults
  • MINI OBJECTIUS:
    • il·lusionar-se pel bàsquet
    • trencar egoisme
    • afirmar-se personalment via: mestria, reforçament adults i competint amb els altres
ÀREA DE FORMACIÓ FÍSICA:
  • PREMINI
    • inharmonia proporcions 
    • coordinació general
    • percepció general
    • equilibri general
    • treball físic dins sessió via jocs
    • jocs d'agilitat
  • MINI
    • harmonia proporcions
    • millora relació força-pes
    • coordinació pel bàsquet
    • percepció pel bàsquet
    • equilibri pel bàsquet
    • treball físic dins sessió via jocs o exercicis de bàsquet
    • final etapa: iniciar l'hàbit d'estirar
ÀREA DE FORMACIÓ TÈCNICA: (INDIVIDUALS-COL·LECTIUS-SISTEMES DE JOC)
  • PREMINI
    • FONAMENTS INDIVIDUALS
      • 1vs0: tècnica individual global
      • 1vs1: avantatge de l'atac: persecució, v.reacció, espais molt amplis, limitacions defensives
      • conceptes defensius molt senzills
      • reglament: introducció del bàsquet (dobles, passes, faltes, fores)
      • l'àrbitre com a amic
    • FONAMENTS COL·LECTIUS
      • predomini del bot en detriment, passada i desmarcatge
      • s'inicien via jocs
      • 2vs0: progressar passant-se la bola per encistellar
      • 2vs1: es pot iniciar
      • 3vs3: lliure
      • s'introdueix alguna norma per jugar en equip. 5vs5
    • SISTEMES DE JOC
      • atac
        • tots oberts
        • reconèixer canvi de fase
        • no anar damunt pilota
        • jugador pilota intentar fer cistella, si no , passa
        • estimular que tirin
        • transició
        • no estructurar
        • qui agafa rebot baixa la pilota pel mig i la resta corren oberts
      • defensa
        • reconèixer canvi de fase
        • cercar aparellament i mantenir-lo
        • inici: potenciar oposició més que robar pilota per motivar l'atac
        • cercar aparellament
        • situacions especials: no es treballen especialment
      • iniciació a la competició com una activitat més
      • introduir altres esports
      • totalment lúdic
      • es pot perioditzar la competició
      • mínima intervenció entrenador
      • distribució minuts compensada
      • resultat present però no es valora
      • familiaritzar en hàbits bàsics
      • no es preparen els partits
  • MINI
    • FONAMENTS INDIVIDUALS
      • 1vs0: tècnica individual ben apresa
      • 1vs1: alt volum, en situacions igualtat: totes les situacions de cara i d'esquena (1vs1 + 1 iniciació de desmarcatge)
      • conceptes defensius bàsics, ben apresos, tàctica individual aplicada als fonaments
      • reglament: coneixement del de mini. Ensenyar tot el que es pugui dintre del joc
      • fer arbitrar els nens i nenes
    • FONAMENTS COL·LECTIUS
      • es cerca equilibri entre bot i passada
      • jocs per treballar desmarcatge
      • 2vs0: treball passada en moviment
      • 2vs1: resoldre situacions d'avantatge
      • 2vs2: valorar introduir-lo al final etapa
      • 3vs2: avantatge més elaborada
      • 3vs3: lliure
      • s'introdueixen més normes senzilles 5vs5
    • SISTEMES DE JOC
      • atac
        • s'ocupen totes les posicions
        • màxima preponderància de 1vs1 jugar sense pilota
        • final etapa: domini i tècnica; iniciar 2vs2
        • estructurar
        • cercar situacions d'avantatge
      • defensa
        • responsabilitat individual
        • inici col·locació
        • anticipació-robar pilotes
        • saltar a parar penetració
        • recuperar quan ens superen
        • hàbit d'anar al rebot
        • zona:no permesa
      • situacions especials: separar-se de la línia per treure de banda, col·locació en els salts, hàbit de treball pels receptors, finals partits (coratge per a jugar-se-la)
      • adquireix importància per al nen i nena
      • especialització cap al bàsquet
      • totalment lúdic
      • partit setmanal, com a mínim
      • major intervenció de l'entrenador
      • distribució minuts ajustada a l'esforç tendint a compensar
      • resultat: un objectiu més dels que es busquen
      • valorar altres aspectes a més del resultat i els punts anotats
      • educar en hàbits de competició
      • no es preparen els partits
CÀRREGA D'ENTRENAMENT:
  • PREMINI
    • 2 sessions/setmana de 45 a 60 min
    • 1 partit oficial
  • MINI
    • 2-3/setmana de 60 min
    • 1 partit oficial

dilluns, 29 de novembre del 2010

Activitat física competitiva en nens-aspectes psicològics





Per poder adequar el nostre sistema de treball als nostres joves esportistes és vital entendre el paper que juga l'esport en la infància. Si coneixem les diferents etapes evolutives que els nens van superant al llarg de la seva vida i de la seva carrera esportiva, serem capaços d'oferir-los un desenvolupament personal i esportiu adequat a la seva edat i al seu nivell competitiu.

És important que comprenguem els nens i la seva implicació en les diferents activitats que practiquen (jocs, esports, etc). Un aspecte fonamental que cal que l'entrenador entengui: els motius de participació en els programes esportius dels seus alumnes i les conductes d'aquests a les diferents competicions que ja apareixen en aquestes edats.

En nombrosos estudis, ha quedat demostrat que nens i nenes prefereixen tenir èxit en el camp de l'esport que tenir-lo a l'aula. Fins i tot si haguessin de fallar en algun d'aquests dos camp, els nens escollirien fracassar a l'aula, encara que les nenes es decantarien per fallar a l'esport. Aquest fet demostra la gran importància que el nen concedeix a la seva activitat esportiva. En canvi, malgrat aixó, el major índex d'abandonament competitiu apareix entre els 12 i els 16 anys.
¿Quina pot ser la causa d'aquest fet?

Sens dubte, entren en joc un gran nombre de variables, però potser la més significativa sigui la percepció de l'estrés competitiu per part dels esportistes joves que s'enfronten en una competició.

Un aspecte important que s'ha de tenir en compte, serà com percep el nen la seva habilitat en l'esport i segons això, quin tipus de meta competitiva adquireix. És a dir, la meta competitiva o d'èxit per al nen, serà maximitzar la demostració d'habilitat alta en el seu esport i minimitzar la demostració d'habilitat baixa. Aquesta habilitat pot ser avaluada mitjançant la comparació amb els altres (comparació social) o via fixar-se en la millora del seu propi rendiment (domini o mestria esportiva)

Els nens que utilitzen la comparació social, fan servir els resultats de guanyar o perdre per fixar el seu èxit o fracàs; per tant la seva orientació és cap al resultat. En canvi els altres, el seu èxit o fracàs dependrà de la millora o no del seu propi rendiment. Estan, per tant, orientats cap a l'execució pròpia.

Un altre aspecte important, és el fet de l'aprovació d'aquelles persones que són significatives per al nen (pares, entrenadors, espectadors, ...). Quan més petit és el nen, més cerca l'aprovació social, i l'esforç és el determinant més important d'aquesta aprovació social. Quant més m'esforci, millor em valoraran els altres.

Els nens petits realitzen esport perquè els diverteix (domini esportiu), però poc a poc volen agradar els altres i això els serveix de reforç (aprovació social).

L'edat que ens marca una referència clara d'aquest fet oscil·la entre els 11  i els 12 anys. Nombrosos estudis han demostrat que els nens fins a aquestes edats, no són capaços de distingir entre l'habilitat i l'esforç. Per a ells ambdós conceptes són similars. Els nens més petits de 12 anys se centren en l'esforç per agradar els altres. Així, si són reforçats o criticats per la seva habilitat se senten animats o descoratjats, ja que no són capaços d'avaluar bé la seva habilitat. 

En canvi, en els nens més grans de 11-12 anys, l'actitud canvia i passen a centrar-se en el resultat. Guanyar o perdre significa millorar o empitjorar segons els casos. El nen que guanya se sent competent, mentre que el que perd se sent com a no apte per a l'esport. Per tant la seva participació en una competició tindrà un caràcter estressant. Tal i com està estructura avui en dia l'esport són molts pocs els guanyadors i molts els perdedors; per i això no és d'estranyar que l'abandonament esportiu s'incrementi en aquestes edats. Hem de tenir en compte que el desenvolupament psicològic no està directament relacionat amb l'edat. Aquestes edats poden canviar segons que el nen estigui més o menys desenvolupat i /o evolucionat en relació amb els altres nens de la seva edat.

A l'esport infantil, la figura de l'entrenador és fonamental. La importància que aquest li concedeix si guanya o perd, serà una peça bàsica per a l'avaluació que realitzi el nen de la seva actuació dins de la competició.

Si guanyar o perdre és el més important, també ho serà per a l'alumne i atès que el nen amb menys de 12 anys discrimina bé com ha estat la seva actuació, els comentaris de l'entrenador seran el criteri pel qual el nen avalua la seva actuació. Si al contrari, l'entrenador, independentment del resultat, emfatitza la mestria, ajudarà el nen a discriminar poc a poc a seva execució del que és el resultat final de la competició. 

Establir objectius amb caràcter d'execució, serà una bona eina per ajudar l'entrenador a treballar rendiments i d'aquesta forma, tindrà referents clars per anar encaminant el seu alumne cap a metes d'execució i no de resultat. Les metes seran realistes, a curt i llarg termini, assolibles, difícils i controlables per l'alumne. Una meta de resultat seria, per exemple, guanyar el partit. En canvi una meta d'execució en basquetbol, podria ser millorar la meva tècnica de tirs lliures a l'entrenament d'avui.

Sens dubte, l'objectiu principal de l'esport infantil és la diversió. Per aconseguir-ho, podem adequar el nostre entrenament a aquest objectiu de diferents maneres: modificant les regles del joc fent-les més atractives, (per exemple si tot l'equip toca la pilota en una jugada, la cistella val 3 punts), reduint les dimensions del camp de joc, etc. Si el nen no es diverteix, podem estar segurs que en poc temps abandonarà l'esport o fins i tot qualsevol altra activitat que faci. La motivació principal en la infància sempre és la diversió.

Un exemple clar d'adaptació de l'esport serà el minibàsquet. En funció del nivell de domini tècnic i físic del nen, haurem d'adaptar-lo perquè aquest pugui dominar l'esport sense excessiu problemes en totes les etapes del desenvolupament evolutiu per les quals anirà passant. El minibàsquet en sí mateix és una clara adaptació per anar introduint les nocions bàsiques del basquetbol. De totes maneres, podem adaptar-lo encara més a les nostres necessitats modificant regles, temps, etc., segons les edats en què estiguem treballant i sobretot, segons el tipus d'alumne que tinguem. Al mateix temps podem aprofitar elements didàctics d'altres esports i adaptar-los al basquetbol, per crear exercicis que sobretot siguin atractius per al nen i a la vegada tinguin elements tècnics, tàctics o físics, que ens interessi treballar en aquell moment. 

Una altre variable important a considerar són els pares. Ells pel fet de ser referents principals del nen, seran els encarregats d'implicar-se en el treball de l'entrenador i aquest haurà de demanar la seva col·laboració perquè tant pares com entrenador dirigeixin el seu objectiu pel camí. Per exemple, una pregunta tan senzilla com: t'ho has passat bé? o has jugat bé? enlloc de: qui ha guanyat?, farà que el nen tingui percepció de la seva activitat de manera diferent i probablement a poc a poc s'afiançarà en la idea que en l'esport hi ha alguna cosa més que el simple fet de guanyar.

Aconseguir que un nen es diverteixi competint i al mateix temps s'adoni de la seva pròpia millora no és una tasca fàcil, però si, a poc a poc, introduïm sistemes de treballs que vagin per aquest camí, probablement aconseguirem que els nens continuïn en la pràctica de l'esport i a la llarga obtindrem millors resultats a nivell personal i esportiu.

Demanda percebuda alta i habilitat percebuda baixa --> Ansietat
Demanda percebuda baixa i habilitat percebuda alta --> Avorriment
Demanda percebuda i habilitat percebuda, iguals --> Diversió

dissabte, 27 de novembre del 2010

Característiques maduratives dels jugadors/es





FISIOLOGIA DEL CREIXEMENT:

A l'hora de parlar de lesions, temps enrere, es parlava de lesions en el nen i lesions en l'adult. En l'actualitat s'ha especificat molt més i parlem de lesions a la pubertat, a l'inici de la pubertat, en plena pubertat o bé al final de la pubertat. Les possibles lesions estan directament relacionades amb el procés maduratiu i el creixement.

El teixit de creixement en els nens es troba en els següents llocs:
  • en els discs de creixement dels ossos. (principals llocs de creixement longitudinal)
  • a la superfície articular de les articulacions. S'ha de tenir en compte que la superfície articular del nen en creixement és biològicament i mecànica diferent al cartílag articular de l'adult.
  • Apòfisi (zones d'inserció tendinoses)
FACTORS QUE PODEN AFECTAR EL DESENVOLUPAMENT I CREIXEMENT NORMAL:

Poden haver-hi factors extrínsecs (externs a l'organisme), que poden ser de tipus mecànic i intrínsecs (en el mateix organisme). Dintre dels intrínsecs cal destacar les hormones (tiroxina, del creixement, testosterona, ...) que estimulen el creixement.

Cada individu mostra una velocitat de creixement i un patró de creixement individual i específic.

EDAT ÒSSIA I EDAT CRONOLÒGICA:

L'edat òssia és la situació exacta del creixement ossi de l'individu. Indica el grau de maduració que té el teixit ossi, muscular, nerviós, ...

L'edat cronològica és l'edat real que té el nen/a.

CARACTERÍSTIQUES DE LES DIFERENTS ETAPES MADURATIVES:
  • Prepubertat: apareixen signes de desenvolupament de l'aparell genital, així com característiques sexuals secundàries i canvis hormonals.
  • Inici de la pubertat: Velocitat de creixement augmentada i continuen apareixent les característiques sexuals secundàries. 
  • Plena pubertat: ens trobem al "pic" de la velocitat de creixement
  • Final pubertat: disminueix la velocitat de creixement, es tanquen els plats de creixement així com les apòfisis, i el cartílag articular de la superfície articular pren les característiques de l'adult.
En les nenes un treball físic extenuant, factors nutricionals, problemes fisiològics o psicològics poden produir un retardament de la menarquia (primera regla). Això pot anar acompanyat d'un retardament de la maduració òssia. Gran diferència entre l'edat cronològica i l'òssia, amb grans probabilitats de tenir lesions.

EL NEN EN L'ESPORT:

A la infància hi ha un augment del creixement físic, canvis hormonals, maduració sexual, així com aprenentatges de tècniques bàsiques i incorporació de valors socials i normes culturals.
Nens d'un grup biològic d'edat són diferents d'altres nens del seu grup biològic o d'altres. Els nens maduren a diferent velocitat i de diferent manera.
L'activitat física hauria de ser adient a l'etapa de desenvolupament físic i psicològic de l'individu. Malalties, problemes estructurals o de desenvolupament poden ser desencadenats per l'activitat física.

DIFERÈNCIES FISIOLÒGIQUES EN ELS NENS:
  • Capacitat aeròbica: capacitat per captar, transportar i utilitzar l'oxigen. L'entrenament aeròbic endureix lligaments i tendons, disminueix el risc de lesió i aporta la resistència necessària per assimilar un entrenament més intens.
  • Capacitat anaeròbica: capacitat per a treballar en absència d'oxigen. En el nen és menor que en l'adult.
  • Sistema cardiovascular: la freqüència cardíaca màxima, tant en repòs com durant l'exercici és més alta que en l'adult. Els teixits tenen millor capacitat per extreure l'oxigen i la tensió arterial és més baixa que en l'adult, tant en repòs com durant l'esforç.
  • Sistema respiratori: menor absorció d'oxigen de l'aire inspirat, major freqüència respiratòria i taxa d'oxigen per respirar.
  • L'efectivitat de l'entrenament aeròbic és més gran després de l'estirada.
  • La força: millora amb el múscul; abans de la pubertat hi ha poc increment de la massa muscular. Els nois guanyen aviat massa muscular i les noies solen guanyar més força però sense musculatura.
Cal tenir en compte a l'hora d'entrenar que el nen és més vulnerable segons l'ambient. S'ha de tenir en compte si fa fred o calor i abrigar-se adequadament. D'alter banda tenir en compte que la sensació de set no és un bon indicador del nivell d'hidratació. S'ha d'anar bevent periòdicament, petites quantitats, encara que no es tingui set.

NENS I ENTRENAMENT
  • Treball aeròbic en nens: baixa intensitat 70-80% freqüència cardíaca màxima, baixa durada-intervals naturals. Treball un cop per setmana. L'entrenament és menys efectiu fins a la pubertat.
  • Treball anaeròbic: elevada intensitat 80-95% freqüència cardíaca màxima, durada curta. Treball un o dos cops per setmana. La millora de la capacitat anaeròbica en el nen es fa més per l'edat que per l'entrenament. El nen i l'adolescent esportistes solen menjar malament, la qual cosa comporta dèficit de vitamines, calci i ferro. Una alimentació equilibrada és la millor vitamina.
CONSIDERACIONS PSICOSOCIALS:
  • Els primer set anys de vida són bàsics per a un aprenentatge motor idoni, que serveix per poder fer activitats més complertes en el futur.
  • Entre els cinc i set anys comparen la seva condició física amb els companys.
Cost psicològic de l'esport:
  • el nen ha de passar-ho bé.
  • ha de tenir dret a jugar com un nen, no com un adult.
  • ha de ser tractat amb dignitat.
  • ha d'aprofitar tot el que té de positiu l'esport d'equip.
  • ha d'estar motivat.
Els nens/es depenen dels adults per estructurar i supervisar les activitats esportives. Els adults son responsables de prevenir els problemes dels nens esportistes.