Característiques maduratives dels jugadors/es

FISIOLOGIA DEL CREIXEMENT:

A l'hora de parlar de lesions, temps enrere, es parlava de lesions en el nen i lesions en l'adult. En l'actualitat s'ha especificat molt més i parlem de lesions a la pubertat, a l'inici de la pubertat, en plena pubertat o bé al final de la pubertat. Les possibles lesions estan directament relacionades amb el procés maduratiu i el creixement.

El teixit de creixement en els nens es troba en els següents llocs:

• en els discs de creixement dels ossos. (principals llocs de creixement longitudinal)
• a la superfície articular de les articulacions. S'ha de tenir en compte que la superfície articular del nen en creixement és biològicament i mecànica diferent al cartílag articular de l'adult.
• Apòfisi (zones d'inserció tendinoses)

FACTORS QUE PODEN AFECTAR EL DESENVOLUPAMENT I CREIXEMENT NORMAL:

Poden haver-hi factors extrínsecs (externs a l'organisme), que poden ser de tipus mecànic i intrínsecs (en el mateix organisme). Dintre dels intrínsecs cal destacar les hormones (tiroxina, del creixement, testosterona, ...) que estimulen el creixement.

Cada individu mostra una velocitat de creixement i un patró de creixement individual i específic.

EDAT ÒSSIA I EDAT CRONOLÒGICA:

L'edat òssia és la situació exacta del creixement ossi de l'individu. Indica el grau de maduració que té el teixit ossi, muscular, nerviós, ...

L'edat cronològica és l'edat real que té el nen/a.

CARACTERÍSTIQUES DE LES DIFERENTS ETAPES MADURATIVES:

• Prepubertat: apareixen signes de desenvolupament de l'aparell genital, així com característiques sexuals secundàries i canvis hormonals.
• Inici de la pubertat: Velocitat de creixement augmentada i continuen apareixent les característiques sexuals secundàries. 
• Plena pubertat: ens trobem al "pic" de la velocitat de creixement
• Final pubertat: disminueix la velocitat de creixement, es tanquen els plats de creixement així com les apòfisis, i el cartílag articular de la superfície articular pren les característiques de l'adult.

En les nenes un treball físic extenuant, factors nutricionals, problemes fisiològics o psicològics poden produir un retardament de la menarquia (primera regla). Això pot anar acompanyat d'un retardament de la maduració òssia. Gran diferència entre l'edat cronològica i l'òssia, amb grans probabilitats de tenir lesions.

EL NEN EN L'ESPORT:

A la infància hi ha un augment del creixement físic, canvis hormonals, maduració sexual, així com aprenentatges de tècniques bàsiques i incorporació de valors socials i normes culturals.

Nens d'un grup biològic d'edat són diferents d'altres nens del seu grup biològic o d'altres. Els nens maduren a diferent velocitat i de diferent manera.

L'activitat física hauria de ser adient a l'etapa de desenvolupament físic i psicològic de l'individu. Malalties, problemes estructurals o de desenvolupament poden ser desencadenats per l'activitat física.

DIFERÈNCIES FISIOLÒGIQUES EN ELS NENS:

• Capacitat aeròbica: capacitat per captar, transportar i utilitzar l'oxigen. L'entrenament aeròbic endureix lligaments i tendons, disminueix el risc de lesió i aporta la resistència necessària per assimilar un entrenament més intens.
• Capacitat anaeròbica: capacitat per a treballar en absència d'oxigen. En el nen és menor que en l'adult.
• Sistema cardiovascular: la freqüència cardíaca màxima, tant en repòs com durant l'exercici és més alta que en l'adult. Els teixits tenen millor capacitat per extreure l'oxigen i la tensió arterial és més baixa que en l'adult, tant en repòs com durant l'esforç.
• Sistema respiratori: menor absorció d'oxigen de l'aire inspirat, major freqüència respiratòria i taxa d'oxigen per respirar.
• L'efectivitat de l'entrenament aeròbic és més gran després de l'estirada.
• La força: millora amb el múscul; abans de la pubertat hi ha poc increment de la massa muscular. Els nois guanyen aviat massa muscular i les noies solen guanyar més força però sense musculatura.

Cal tenir en compte a l'hora d'entrenar que el nen és més vulnerable segons l'ambient. S'ha de tenir en compte si fa fred o calor i abrigar-se adequadament. D'alter banda tenir en compte que la sensació de set no és un bon indicador del nivell d'hidratació. S'ha d'anar bevent periòdicament, petites quantitats, encara que no es tingui set.

NENS I ENTRENAMENT

• Treball aeròbic en nens: baixa intensitat 70-80% freqüència cardíaca màxima, baixa durada-intervals naturals. Treball un cop per setmana. L'entrenament és menys efectiu fins a la pubertat.
• Treball anaeròbic: elevada intensitat 80-95% freqüència cardíaca màxima, durada curta. Treball un o dos cops per setmana. La millora de la capacitat anaeròbica en el nen es fa més per l'edat que per l'entrenament. El nen i l'adolescent esportistes solen menjar malament, la qual cosa comporta dèficit de vitamines, calci i ferro. Una alimentació equilibrada és la millor vitamina.

CONSIDERACIONS PSICOSOCIALS:

• Els primer set anys de vida són bàsics per a un aprenentatge motor idoni, que serveix per poder fer activitats més complertes en el futur.
• Entre els cinc i set anys comparen la seva condició física amb els companys.

Cost psicològic de l'esport:

• el nen ha de passar-ho bé.
• ha de tenir dret a jugar com un nen, no com un adult.
• ha de ser tractat amb dignitat.
• ha d'aprofitar tot el que té de positiu l'esport d'equip.
• ha d'estar motivat.

Els nens/es depenen dels adults per estructurar i supervisar les activitats esportives. Els adults son responsables de prevenir els problemes dels nens esportistes.