Recomanacions didàctiques a l'hora d'entrenar

La didàctica és la ciència que tracta sobre els aspectes pràctics per a l'aplicació dels diferents mètodes de treball. És a dir que ens facilita les normes i els recursos bàsics per a dur a la pràctica el mètode de treball.

Idees per a la bona marxa de la sessió d'entrenament

En primer lloc cal parlar d'unes premisses bàsiques cara a una bona conducció de la sessió d'entrenament:

• l'entrenador ha d'anar a l'entrenament correctament equipat, amb roba i sabatilles esportives.
• ha d'arribar a l'entrenament amb prou antelació per poder donar exemple de puntualitat als jugadors.
• ha de mantenir una actitud activa i exemplificant dins de l'entrenament. Quan s'entrena s'ha d'estar 100% concentrat en l'entrenament. Per tant no ha d'abandonar mai la sessió, ni per parlar amb els pares o altres entrenadors del club, ni per altres raons.
• ha de portar sempre preparada la sessió d'entrenament, sabent quins objectius vol entrenar i com els repartirà al llarg de la sessió. Això no vol dir que s'hagi de complir obligatòriament. Un bon principi a retenir és que: "tota programació està feta per a ésser canviada"
• per poder preparar la sessió d'entrenament, l'entrenador ha de saber quins jugadors hi participaran i de quin material disposa per als diferents exercicis.
• sempre, tant als entrenaments com als partits, l'entrenador ha de tenir molt clar que ell és el responsable d'assegurar que la pràctica es farà amb totals garanties de seguretat. Això comporta assegurar que la pista està en bones condicions per a la pràctica del bàsquet, així com el material que es faci servir.
• no ens cansarem de dir: l'entrenador és sempre un educador. En aquestes edats és molt important que tingui cura que els nens i nenes vagin a entrenar amb el calçat i la roba adequada. Ha d'ensenyar, ja des del 1r dia, com s'han  de cordar correctament les sabatilles i també s'ha d'encarregar que no s'entrenin amb rellotges, anells, collars, polseres o altres objectes que puguin representar un perill tant per a ell com per als seus companys o rivals.
• dins de l'entrenament els jugadors han de poder beure aigua, per estar correctament hidratats. S'ha de tenir present que la sensació de ser apareix amb graus de pèrdua de líquids significatius, i per tant s'ha de beure, petites quantitats, fins i tot sense tenir set. L'entrenador ha de tenir previst en quins moments de l'entrenament els jugadors podran beure.
• 1r s'ha d'explicar l'activitat que es farà, bé sigui un joc o un exercici, i un cop explicat és quan s'entrega el material. Si no es fa així, es genera una situació de descontrol i manca d'atenció, que fa impossible explicar el que pretenem fer.
• l'entrenador és el responsable del material que es fa servir: per tant és l'encarregat de portar-lo a la pista, tenir cura que estigui controlat en tot moment, que se'n faci un ús correcte i de retornar-lo al seu lloc al quartet o magatzem. Per aquestes tasques pot fer servir l'ajuda dels mateixos jugadors, sempre amb col·laboració amb ell.
• L'entrenador ha d'estar preparat per a qualsevol incidència que pugui aparèixer al llarg de la sessió d'entrenament. Ha de conèixer els primers auxilis bàsics, per assistir un jugador si es fa mal, i ha de saber com actuar en cas d'una lesió greu: contactar amb el coordinador, o la persona que se l'indiqui, saber a quin centre hospitalari s'ha d'anar o tenir un telèfon per si fa falta una ambulància.
• Com que en aquestes categories s'entrena al descobert, es bo que l'entrenador tingui sempre pensat i preparat què fer en cas de pluja. No s'ha de suspendre mai un entrenament per pluja sinó que cal cercar alternatives: tenir un lloc cobert on poder fer l'entrenament o un tipus de treball alternatiu si no hi ha cistelles, tenir un vídeo de bàsquet o alguns jocs que permetin aprofundir en el coneixement del bàsquet, aprofitar per parlar de temes de reglament o altres coses.

Normes per l'aplicació de la metodologia

Tal com hem explicat en el tema dedicat a la metodologia, pensem que s'ha de'evolucionar cap a una metodologia activa, de tal manera que el jugador sigui partícip del procés d'ensenyament-aprenentatge:

• en aquestes etapes és fonamental que el jugador experimenti el màxim nombre possible de patrons motors. Això, l'enriquirà, el farà més hàbil i potenciarà la seva creativitat.
• l'entrenador no ha de dir tot el que s'ha de fer, sinó que ha de plantejar exercicis o situacions problema perquè els jugadors els resolguin, pel seu compte.
• sempre, i això és molt important, s'han de plantejar reptes que siguin assolibles pel jugador , si no l'únic que s'aconsegueix és generar frustració.
• si el jugador no és capaç de trobar la solució adequada al que se li planteja, l'entrenador ha de posar-li altres alternatives més senzilles o fraccionades de la primera, que l'ajudin a trobar el camí. És una bona pràctica parlar amb els jugadors i posar-los preguntes encaminades a afavorir que trobi la solució. Si e jugador no n'és capaç, s'ha de potenciar l'hàbit de demanar ajuda als seus companys, per resoldre la situació plantejada. Si l'equip, en bloc, no sap resoldre la situació, possiblement sigui massa elevada per al seu nivell.
• les eines per a posar en pràctica el mètode vénen configurades pels jocs, situacions jugades, exercicis, joc reduït o joc per objectius, tal com hem presentat en l'apartat de metodologia.
• és molt important que tot treball que es plantegi tinguin un objectiu clar, a fi que l'entrenador avaluï si s'assoleix o no, i sàpiga quines correccions ha de fer, sempre relacionades amb l'objectiu proposat.
• és fonamental sempre, però determinant en aquestes edats la utilització del reforç positiu. Això vol dir que no ens hem de cansar de fer saber al jugador quan està fent bé les coses. Aquesta és la millor arma per a mantenir alta la motivació.

Resposta davant els petits problemes més freqüents que poden sorgir a l'entrenament:

• pluja: cap problema si tinc prevista, tal com hem dit, l'alternativa adequada.
• falten jugadors a l'entrenament: veure com afecta això a la programació de la sessió i readaptar-la. És una bona pauta, crear l'hàbit, quan es pugui començar a exigir, que sempre que no puguin venir a entrenar, ho comuniquin amb antelació. Aquesta pot ser una tasca que recaigui en el delegat.
• els nens o nenes vénen molt nerviosos a l'entrenament. És natural que així sigui, si pensem que surten d'estar a classe tota la tarda. Programar un joc o exercici, divertit i que sabem que els agrada a l'inici de la sessió por ajudar a anar assolint un nivell correcte d'activació.
• el joc o l'exercici no funciona: tal com hem dit una bona qualitat de l'entrenador és ser flexible: per tant, si un joc o exercici, els agrada i va bé, no hi ha d'haver cap inconvenient en allargar-lo una estona, i a l'inrevés, si no funciona, no val la pena seguir fent-lo; es dona per acabat i es passa a una altra cosa.
• els nens demanen constantment per anar al bany: s'ha de ser flexible però anar marcant les pautes per crear l'hàbit que han d'aguantar tot l'entrenament sencer sense abandonar-lo. Si algun té un especial problema, inculcar-li l'hàbit d'anar al bany just abans de començar l'entrenament.
• hi ha una baralla: no es pot permetre i l'entrenador ha d'intervenir-hi. S'ha d'aconseguir que entenguin que això no està permès, fer-los donar la mà com a prova d'acceptació. Una bona idea és fer-los treballar conjuntament per parelles dintre, per exemple, d'un concurs o campionat. Si no es soluciona el problema, penso que es pot aplicar la tècnica de "temps fora", que vol dir que se'ls treu de l'activitat  fins que ells demanin incorporar-se, en condicions correctes. El més important és mantenir la sensació de tranquil·litat, envers l'activitat i la resta de companys.
• un jugador es fa mal: mirar de mantenir la normalitat en l'activitat. Atendre el jugador que s'ha fet mal, valorant la gravetat de la lesió. S'ha d'estar sempre disposat a demanar ajuda i no s'ha de fer res del que no s'estigui ben segur. Per tant aplicar els primers auxilis bàsics, i si és greu demanar ajuda.